Objectiu específic: Treballar en la
consciència sobre la necessitat de no tolerar la violència.
Al
començar la sessió els hi he explicat que seria l'última que faríem de treball
conjunt. La veritat és que al escoltar això no els hi ha agradat, de fet, la
meva sensació final, abans de parlar concretament amb ells, també és aquesta,
de que realment les activitats s'han aprofitat, i que d'elles s'han pogut
extreure coses molt bones, en això, també incloc les sessions que no han anat
tan bé, ja que aquestes també han servit.
La psicopedagoga, els ha fet un comentari així en general, de
què estudiarien la idea de seguir fent aquestes activitats de tan en tan, ja
que ella també havia vist que havien funcionat i que s'estaven donant
resultats.
Però bé, he demanat que es concentressin i que aprofitéssim
l'última sessió. Els he presentat l'activitat, i els he posat el visionat del
vídeo/audio. Aquesta activitat no ha durat més d'uns deu minuts. Al principi
feia gràcia veure com tots estaven pendent de tenir oberts els ulls, per
controlar-se els uns als altres i inclús intentar molestar-se entre ells.
Podria haver anat a més, però al veure que la psicopedagoga i jo mateixa també
ho estàvem fent, s'han anat endinsant en la relaxació i han desconnectat dels
companys. (És cert, que jo de tan en tan els anava observant de manera
dissimulada).
A l'acabar l'activitat, s'ha creat un clima perfecte, tots
estaven molt tranquils i ha estat un moment idoni per poder parlar. La idea
inicial era que en aquest moment fossin els alumnes que expliquessin altres
tècniques que feien servir ells per relaxar-se, etc, però s'ha creat un
debat/reflexió sobre les diferents activitats i el que havien pogut veure dels
canvis ocasionats entre ells.
Aprofitant que aquesta és l'última reflexió de la Fase 2,
m'agradaria destacar que aquestes activitats han volgut seguir un model basat
en l'aprenentatge experimental (Chikering, 1977), és a dir, s'han volgut
crear canvis en els judicis, sentiments, habilitats d'una persona, en motiu
d'haver participat en una sèrie d'esdeveniments (activitats). Jo com a
professional (psicopedagoga), he volgut crear escenaris formatius
d'experiències concretes, les he observat, n'he extret conclusions i les he
volgut experimentar activament.
SENSACIONS: Marxo molt satisfeta en l'última sessió, i més
concretament de la reflexió i debat que s'ha creat al final. Al sortir de la
sessió m'he quedat xerrant una estona amb la psicopedagoga. En cada sessió ho
fèiem per fer-ne 20 cèntims del que havia passat, i jo després omplia una graella senzilla de
valoració, (algunes vegades també ho feia durant la sessió), però aquesta
vegada la conversa ha anat a més i hem valorat els canvis positius què havíem
percebut d'aquests dies.
Interessant sessió sobre la relaxació. Suposo que a priori els alumnes al sentir la veu de qui l'explica potser s'hanposat a riure o se sentien ncòmodes i poc a poc han anat entrant en situació.
ResponderEliminarJo treballo molt les relaxacions a l'educació primària i, de vegades, aprenen a relaxar-se en parella. És interessant però no sé amb els de la ESO...
Maite, doncs si, com si ho haguessis vist. Hi ha hagut els primers moments de riure per sota el nas, comentaris per darrere, mirades, ... però després han aconseguit centrar-se en lo seu i realment aconseguir-ho per la meva sorpresa.
EliminarA nivell primària jo també treballo la relaxació amb parelles, per exemple, fem la tècnica dels massatges amb la mà, o si algú li molesta el contacte amb els altres, fan servir una piloteta, però a nivell d'aquest grup amb el que he estat treballant de la ESO, això no funcionaria!
Lo bo, és tenir forces eines, i saber amb qui dur a terme unes i les altres. De totes maneres, els càlculs no són exactes, i tot i així, podríem equivocar-nos en molts moments.