Objectiu
específic: Treballar
en el coneixement dels iguals, per tal de donar oportunitats i no etiquetar.
El primer que vaig fer en aquesta segona sessió de la mateixa activitat, és deixar una estona a l'inici, per tal que puguessin repassar les respostes dels companys que l'últim dia s'havien estat intentant aprendre. Ho van trobar tots molt just, ja que sinó no haurien pogut participar gaire en el concurs.
Ràpidament es van separar els dos grups, i un cop vaig explicar com funcionava el concurs, vam començar sense problemes. Aquesta activitat havia agradat, i es notaba en l'ambient que es respirava. A més, m'agradava veure com els propis components d'un mateix grup es donaven ànims amb la mirada, o amb gestos d'aprovació, tot i que alguns d'ells, fora l'aula no tinguessin cap relació.
No s'ho van prendre com una competició, però si que és cert que estaven esperant que l'altre grup fallés les respostes, per tal d'anar avançant posicions.
Vaig intentar que els punts anessin igualats fins al final, fent preguntes més fàcils o més difícils depenent dels punts que portaven. Això ells no ho van saber, ja que semblava que ho fes totalment aleatòria.
En el recompte final, un dels grups va tenir una mínima avantatge i van guanyar. Aquests ho van celebrar d'una manera una mica exagerada, així que em vaig preparar per veure la reacció de l'altre grup, i intervenir ràpidament si hi havia algun enfrontament. Però no va ser així, alguns van felicitar-los, d'altres van passar completament, i un dels que havia participat més i s'ho havia passat d'allò més bé, m'imagino que de la ràbia, va deixar anar algun comentari com: buuf, total, era una "merda" de joc, no ho sé perquè ho celebreu tant.
SENSACIONS: Em veig cada vegada més segura davant del grup, em noto alerta per si he d'actuar abans que passi alguna cosa i preveure una situació, a més, cada vegada me'ls conec més i realment si que estic veient passos en la relació entre ells, com a mínim, en el respecte que s'estan començant a tenir.
Hola Laia:
ResponderEliminarSón interessants les reflexions que fas sobre les diferents sessions on treballes amb els alumnes.La tasca del psicopedagog/a sempre ha de ser rescatar les actuacions positives, per petites que siguin i ajudar-los a donar passos ,a construir en positiu i si pot ser conjuntament amb el grup, millor. És important aquesta visió. Això no cal dir que no siguem crítics. Cal reflexionar i veure el perquè d'aquestes actituds i argumentar-les.
He trobat a faltar alguna referència teòrica rellevant en relació a la tasca que estàs desenvolupant com a psicopedagoga. Igual podries revisar alguna de les assignatures que has cursat al llarg dels estudis i fer menció quan analitzes alguna de les sessions. Relacionar la teoria amb l’exemple que estàs observant al centre pot ser una bona proposta per introduir en alguna de les properes entrades al blog.
Per la resta res més. Ànim i endavant!
M.Àngels Megías
M.Àngels, estic molt d'acord amb tu que una de les tasques importants del psicopedagog/a és sempre poder treure alguna cosa positiva de situacions que potser no ho són tant, però a la vegada ser conscients de certes mancances i poder treballar-les. Moltes gràcies pel teu comentari positiu en aquest sentit, i és cert que m'he centrat sense donar-me compte en explicar sensacions, accions, i vivències reals, però he deixat a un costat la part més teòrica. Ho tindré en compte!
EliminarSeguim!