Fase 2. JOC DE ROLS

Objectiu específic: Treballar en l’empatia dels iguals, per fer-se conscient d’altres individualitats.

Vaig començar la sessió intentant explicar al màxim possible i amb tots els detalls l’activitat que els proposava. En un principi tornaven a semblar engrescats, així que vam començar escollint els tres primers participants que durien a terme el primer joc de rols. Me’ls vaig emportar un moment al racó i els hi vaig presentar la targeta amb la informació. Vam decidir qui seria qui, i vaig intentar donar algunes pautes d’inici. Els altres companys estaven esperant asseguts en cadires formant semicercle a l’altre extrem de la classe. 

El primer joc de rols va començar (primera situació: ELS DEURES NO ESTAN  FETS), i ja des de l’inici vaig veure que es descontrolaven. No ho sé, si per la vergonya de sentir-se observats i valorats, o si per la pressió que s’havien posat per fer-ho bé, però un per l’altre es van descontrolar i van començar a fer els rols dels personatges però en el sentit de broma, prenent-se el pèl entre ells, i intentant exagerar la situació portant-ho a l’extrem de la tonteria. La resta dels companys, els observadors, van engrescar-se també i van començar a fer comentaris, a riure de manera exagerada... 

Vaig intentar acabar amb la situació, i finalitzar l’activitat, però ells ja havien iniciat la tonteria, i va costar força fer-los parar. De fet, va ser gràcies a l’ajuda de la professional de la USEE que estava en aquell moment amb mi, qui va ajudar a controlar la situació. 

SENSACIONS: Vaig sortir d’aquella sessió força disgustada. Ja no amb ells directament, sinó també amb mi, ja que en certs moments t’oblides de que estàs treballant en una USEE, i que per tant, no has de perdre de vista i la possibilitat de que aquestes situacions passin de forma més comuna que en un grup ordinari. Quan les coses surten bé la satisfacció és doble, però també he de ser conscient i estar preparada per trobar-m’ho més vegades, i aconseguir no creure que sóc l’única responsable d’aquests fets, sinó que hi ha la possibilitat que en un segon les coses es girin i he de ser capaç de frenar-ho o si més no reconduir-ho el millor possible.