Fase 2. JOC DE ROLS (2)

Objectiu específic: Treballar en l’empatia dels iguals, per fer-se conscient d’altres individualitats.

Després d’aquella sessió que vaig dur a terme fa unes setmanes, i que vaig sortir-ne disgustada, he cregut en la possibilitat de tornar a presentar-la i parlar del que va passar aquell dia. La veritat és que ells ho havien oblidat del tot, si que eren conscients que no la van poder acabar, però ningú ha estat capaç de donar-me motius concrets de perquè va passar allò. He intentat indagar si és que la trobaven avorrida, o que no l’havien entès, però no hi havia cap motiu concret, simplement que en aquell moment una cosa va portar a l’altre i es van descontrolar. 

La he tornat a presentar, hem tornat a escollir tres representants (diferents dels de l’altre dia) i els he donat la targeta de la nova situació (segona situació: LA JAQUETA ERA NOVA) per poder explicar‘ls-hi i guiar-los una mica en la representació. Aquesta vegada, ha funcionat força millor, és cert que ha costat, i potser no s’han posat molt en el paper, ho han representat més com si fossin unes altres persones a qui els hi passés, però ja m’ha servit, ja que lo important ha estat la valoració del després i com els observadors han destacat coses interessants de la representació. Com ens ha donat temps, i hi havia altres alumnes que deien que volien fer d’actors, hem fet una nova situació que tenia preparada (tercera situació: TREBALL EN PARELLES”). Aquesta última l’hem feta més ràpida perquè ens donés temps, però com ja coneixien la dinàmica ha calgut menys explicació i han anat més sols.

SENSACIONS: El primer aprenentatge que n’he de treure és que el tracte amb aquest alumnat és totalment imprevisible, i que, moltes vegades, de la manera com actuen, té més a veure amb el moment i la situació d’un dia concret, i no tant amb com tu has pogut preparar més o menys una activitat. De totes maneres, de cara a reflexions finals, segurament que aquesta activitat necessiti algun canvi en la manera de reformular-la i presentar-la.

Fase 2. QUI LES SAP TOTES (2)

Objectiu específic: Treballar en el coneixement dels iguals, per tal de donar oportunitats i no etiquetar.

El primer que vaig fer en aquesta segona sessió de la mateixa activitat, és deixar una estona a l'inici, per tal que puguessin repassar les respostes dels companys que l'últim dia s'havien estat intentant aprendre. Ho van trobar tots molt just, ja que sinó no haurien pogut participar gaire en el concurs.

Ràpidament es van separar els dos grups, i un cop vaig explicar com funcionava el concurs, vam començar sense problemes. Aquesta activitat havia agradat, i es notaba en l'ambient que es respirava. A més, m'agradava veure com els propis components d'un mateix grup es donaven ànims amb la mirada, o amb gestos d'aprovació, tot i que alguns d'ells, fora l'aula no tinguessin cap relació.

No s'ho van prendre com una competició, però si que és cert que estaven esperant que l'altre grup fallés les respostes, per tal d'anar avançant posicions. 

Vaig intentar que els punts anessin igualats fins al final, fent preguntes més fàcils o més difícils depenent dels punts que portaven. Això ells no ho van saber, ja que semblava que ho fes totalment aleatòria. 

En el recompte final, un dels grups va tenir una mínima avantatge i van guanyar. Aquests ho van celebrar d'una manera una mica exagerada, així que em vaig preparar per veure la reacció de l'altre grup, i intervenir ràpidament si hi havia algun enfrontament. Però no va ser així, alguns van felicitar-los, d'altres van passar completament, i un dels que havia participat més i s'ho havia passat d'allò més bé, m'imagino que de la ràbia, va deixar anar algun comentari com: buuf, total, era una "merda" de joc, no ho sé perquè ho celebreu tant.

SENSACIONS: Em veig cada vegada més segura davant del grup, em noto alerta per si he d'actuar abans que passi alguna cosa i preveure una situació, a més, cada vegada me'ls conec més i realment si que estic veient passos en la relació entre ells, com a mínim, en el respecte que s'estan començant a tenir.

Fase 2. QUI LES SAP TOTES? (1)

Objectiu específic: Treballar en el coneixement dels iguals, per tal de donar oportunitats i no etiquetar.

Tenia la sensació que aquesta activitat agradaria, i tenia forces ganes de dur-la a terme, i així va ser. En aquesta sessió només vam dur a terme la primera part, que era la preparació pel concurs final de preguntes que es duria a terme el següent dia. Vaig començar explicant-la, i vaig fer una petita aproximació també al que duríem a terme a la segona part, perquè poguessin fer-se una idea més general i perquè poguessin veure el sentit de la primera preparació. 

Vaig repartir una fotocopia per cada un dels alumnes i vaig demanar que responguessin a les preguntes que se’ls hi plantejaven. Vaig deixar una estona per a que ho completessin i després ja vam formar dos grups. Aquesta vegada els vaig formar jo, ja que m’interessava que es barregessin alumnes de diferents cursos i que compartissin espai amb companys amb els que no estaven tan acostumats. Una vegada fets els dos grups, els vam separar en espais i els vam indicar que anessin llegint les diferents preguntes en veu alta, ja que havien d’intentar aprendre’s les respostes dels companys per al futur concurs. 

La primera reacció de TOTS va ser de mandra, però sense donar cap indicació important es van anar organitzant entre el grup per escoltar als companys i intentar memoritzar les respostes. (En aquesta situació vaig veure qui agafava el paper més de líder i qui preferia deixar-se portar).

 

SENSACIONS: Tot i que aquesta primera part de l’activitat era senzilla i era força fàcil tenir-los controlats, va fluir tot força fàcil i van ser ells mateixos qui van anar organitzant-se “qui més, qui menys” per preparar-se per la següent sessió. Comparant aquesta sessió, amb l’anterior, els meus sentiments eren totalment contraris. Vaig sortir molt satisfeta i tranquil·la.

REUNIÓ ETAPA ESO

Tota l'ESO, a l'hora del cicle setmanal, s'han ajuntat els dos grups per fer una reunió d'etapa més general. Aquest tipus de reunió es fan un cop al mes, per tal de poder tractar temes que englobin tota l'etapa, i no haver de fer-ho per duplicat, tenint així una continuïtat.

L'ordre del dia de l'etapa ha estat parlar dels diferents casos d'absències d'alumnat ESO amb els que s'estan trobant aquest any i veure els passos que s'han de fer i els que s'estan fent; i posar al dia els canvis a nivell de PI's i mesures de suport per tal que tots els mestres siguin conscients a l'hora d'avaluar i que tinguin constància de les noves modificacions i canvis.

Les responsables de la USEE han repartit un quadre molt ben elaborat, per cada un dels professors, on estaven recollits tots els alumnes amb les seves mesures, els seus diagnòstics, l'adaptació de les matèries, etc. Aquest quadre el tenen penjat a nivell DRIVE per tal de poder anar fent els canvis que vagin sorgint més fàcilment, i tothom hi pugui accedir en qualsevol moment determinat.

SENSACIONS: Realment, ja parlant com a mestra, no sóm conscients de la quantitat d'aspectes que hem de tenir en compte i de la gran dedicació que hem de posar en tots els aspectes més enllà de les classes i de la transmissió d'uns aprenentatges. Realment hem de conèixer i saber aplicar una gran quantitat de protocols i passos, que disten de les assignatures, i que s'amplien fora l'escola, amb la relació que hem de tenir amb centres, especialistes, unitats... Avui, agafant un rol més d'observadora, m'he pogut donar compte de tots aquests aspectes, i m'ha fet reflexionar molt.

Fase 2. JOC DE ROLS

Objectiu específic: Treballar en l’empatia dels iguals, per fer-se conscient d’altres individualitats.

Vaig començar la sessió intentant explicar al màxim possible i amb tots els detalls l’activitat que els proposava. En un principi tornaven a semblar engrescats, així que vam començar escollint els tres primers participants que durien a terme el primer joc de rols. Me’ls vaig emportar un moment al racó i els hi vaig presentar la targeta amb la informació. Vam decidir qui seria qui, i vaig intentar donar algunes pautes d’inici. Els altres companys estaven esperant asseguts en cadires formant semicercle a l’altre extrem de la classe. 

El primer joc de rols va començar (primera situació: ELS DEURES NO ESTAN  FETS), i ja des de l’inici vaig veure que es descontrolaven. No ho sé, si per la vergonya de sentir-se observats i valorats, o si per la pressió que s’havien posat per fer-ho bé, però un per l’altre es van descontrolar i van començar a fer els rols dels personatges però en el sentit de broma, prenent-se el pèl entre ells, i intentant exagerar la situació portant-ho a l’extrem de la tonteria. La resta dels companys, els observadors, van engrescar-se també i van començar a fer comentaris, a riure de manera exagerada... 

Vaig intentar acabar amb la situació, i finalitzar l’activitat, però ells ja havien iniciat la tonteria, i va costar força fer-los parar. De fet, va ser gràcies a l’ajuda de la professional de la USEE que estava en aquell moment amb mi, qui va ajudar a controlar la situació. 

SENSACIONS: Vaig sortir d’aquella sessió força disgustada. Ja no amb ells directament, sinó també amb mi, ja que en certs moments t’oblides de que estàs treballant en una USEE, i que per tant, no has de perdre de vista i la possibilitat de que aquestes situacions passin de forma més comuna que en un grup ordinari. Quan les coses surten bé la satisfacció és doble, però també he de ser conscient i estar preparada per trobar-m’ho més vegades, i aconseguir no creure que sóc l’única responsable d’aquests fets, sinó que hi ha la possibilitat que en un segon les coses es girin i he de ser capaç de frenar-ho o si més no reconduir-ho el millor possible.