Segueixo entrant a
treballar a l’aula de forma individualitzada amb diferents alumnes de la USEE,
ells ja em comencen a conèixer i per tant, ja m’esperen impacients. De ben
segur, que aquestes ajudes són essencials, ells es deuen sentir més útils,
segurs, i arriben a confiar en ells, veient que poden anar avançant i
realitzant feines, tot i què siguin preparades específicament per ells.
Quan entro a la
classe de 4t ESO treballo amb dos alumnes, un d’ells té mobilitat reduïda, fa
servir un caminador per caminar i treballa amb una taula adaptada. De totes
maneres, em sorprèn molt positivament l’autonomia que té al fer les coses
bàsiques com, fer servir la calculadora, escriure, agafar els objectes de la
motxilla... Es veuen les dificultats, però ell s’hi esforça molt intentant
superar els obstacles. La relació entre aquests dos alumnes és molt bona, i
això en moments em crea dificultats, ja que si un no en té ganes, l’altre es
contagia, i deixa de treballar. A més, els dos intenten absorbir-me al màxim,
tot i què jo divideixo força les ajudes, i les ofereixo en aquells moments en
que realment veig que sense elles no poden avançar, el que realment intento, és
que certes feines puguin realitzar-se amb poques indicacions.
SENSACIONS:
Al igual que els alumnes, jo també els vaig coneixent més a ells, començo a
tenir estratègies per saber què és el que realment necessiten, i per tant, que
no em prenguin el pèl. Començo a veure en quins moments millor frenar, i canviar
d’activitat, per tal de no desembocar a un problema o situació desafortunada.
Em sorprenc del que m’estan arribant a omplir amb tan poc temps.
Hola!! Dius que treballes amb dos alumnes. Quines dificultats tenen? Comentes que un té mobilitat reduïda però es força autònom. Acadèmicament, té dificultats? com ho fas per dividir les forces?
ResponderEliminarJo l'altre dia vaig entrar a l'aula per ajudar a 4 alumnes dos derivats per TDAH i dos que van fluixos i necessiten reforç. Al principi anava un poc amb cada un assegurant que seguien la classe i entenien les activitats i explicacions del mestre fins que un poc antes de mitja classe vaig adonar-me que un d'ells estava totalment perdut. Aquí vaig seure al seu costat i al nostre ritme varem anar fent el que feien els altres, això va fer que ell sortís al patí content perquè avui acabat els exercicis i ho havia entès tot però a jo personalment em va saber greu perquè als altres tres alumnes no vaig tornar a dedicar-los el meu temps...
Com ho vas?
Hola, si, hi ha dies que treballo amb dos nois dins l'aula ordinària, tot i què, no segueixen el ritme de l'aula. És a dir, tots dos tenen feines diferents, però ho fan dins del grup de referència, per tal de no passar tantes hores fora del grup classe. Amb ells el que faig és posar-me'ls un a cada costat, així els puc atendre en tot moment, però no et pensis, perquè, quan li estic dedicant un minut/minuts a un d'ells, l'altre deixa de treballar. Els dos alumnes tenen un retard en el desenvolupament cognitiu, a més, d'altres factors.
EliminarJo crec, que vas fer molt bé d'atendre a aquell nen d'una manera més individual, realment vas saber donar-li el que necessitava i t'ho va agrair molt. Hi haurà altres dies, que seran els altres els qui necessitaran més ajuda, i llavors ja els oferiràs. Es tracta d'anar adaptant-se a cada situació i a cada moment, i no establir una norma fixada. Així, què no et preocupis, la perfecció és impossible, i atendre a tots al 100% seria la perfecció.