Aquesta vegada
treballàvem llengua castellana amb tres nens de la USEE, vam fer el text
descriptiu a partir d’unes imatges d’un autor, Gonsalves, primer vam veure
diferents il·lustracions d’ell i les vam anar comentant en veu alta, el que es
tractava és què fossin ells els que participessin, i que sense donar-se compte,
descrivissin aquelles imatges tan interessants. Vam fer un concurs per escollir
les més bones, i després van poder escollir ells la il·lustració que volien
descriure (lògicament, no es van posar d’acord a la primera). Vam fer servir
els ordinadors, per tal, també d’anar treballant les eines que aquest ofereix,
i les accions com afegir imatges a un text, guardar, baixar d’internet
informació, fer ús del drive... El treball va sortir força bé, tot i què un
dels tres es va despenjar força i no va voler fer res...
A la mateixa aula
treballant, estava una altre educadora amb un nen. De cop i volta, aquest, va
començar a cridar, a no voler fer res, a insultar a l’educadora, a llençar
coses, a córrer per la classe... finalment es va calmar, tot i què no va seguir
treballant.
SENSACIONS: Em va
sorprendre molt veure com aquesta situació produïda a l’aula, mentre els altres
tres treballaven, no els hi afectava en absolut, és més, ni se’l van mirar, ni
els va sobtar, ni es van immutar pels crits. En contra, jo estava nerviosa i em
va costar força concentrar-me i obviar el que estava passant al meu
voltant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario