domingo, 13 de diciembre de 2015

REFLEXIÓ FINAL PRÀCTICUM II



El final d’un llarg camí...
Ara sí que puc dir que és el final d’un llarg camí, ja que aquest va començar en el pràcticum I i s’ha anat ampliant amb tota la feina i experiències viscudes al llarg del pràcticum II.
No vull fer cap intent de resumir aquest llarg procés, ni vull treure una conclusió final i rotunda de cap dels aspectes viscuts, sinó que vull tancar una fase que ha arribat al seu final, però que mai s’acabarà tancant, ja que quan finalitza un camí, sempre en comença un altre.

D’aquesta llarga estada, n’he tret coses molt positives, inclús, en tots aquells moments viscuts amb més neguits o inseguretats. Durant el pràcticum II, he hagut de posar-me al peu del canó, he hagut d’intervenir, d’elaborar, de col·laborar, d’atendre, de reflexionar, d’estar preparada als canvis, de treballar, d’escoltar, de modificar, d’observar i sobretot d’aprendre. Se m’ha escoltat, se m’ha valorat per la feina feta i he pogut gaudir i atrevir-me a posar en pràctica un projecte que tot just farà uns mesos preparava a consciència. 

La meva reflexió final recau davant el concepte de prevenció, ja que m’he fet encara més conscient de la gran quantitat d’oportunitats que dóna, dels canvis que un treball d’aquest tipus pot portar en un grup de persones. Sempre estarem a temps de solucionar problemes, sempre haurem de tenir les eines per tal d’atendre accions inesperades o casos que ens arribin per sorpresa, però si li donem tota la importància que té a aquest principi i hi treballem a acord a ell, es podran evitar moltes situacions desafortunades i estarem a temps de reconduir certes actituds i accions que en aquest cas concret, ens ajudaran en la convivència i en les relacions humanes individuals i col·lectives . 

jueves, 10 de diciembre de 2015

Fase 3. REUNIONS INDIVIDUALS AMB ALUMNAT (2 sessions)


Objectiu específic: Valorar la consecució dels objectius clau del projecte i la possible continuïtat en l’aplicació d’aquest.
En aquesta fase, hi ha hagut alguns canvis respecte a la valoració final conjunta amb l’alumnat. La meva primera idea era fer servir els mateixos qüestionaris inicials, per tal que els omplissin i veure els canvis i diferències que es podrien obtenir. Però a mesura que va anar avançant el projecte, vaig creure, que en podria treure més profit, fent ús de converses privades amb cada un d’ells, utilitzant si calia el qüestionari inicial, però fent-ho servir com a suport.
Vaig anar reunint-me amb cada un d’ells, això em va portar una mica més de temps, però va valer la pena. És cert, que algunes d’aquestes converses van ser més ràpides, ja que no en podia treure tan profit, però amb alguns alumnes vam poder profunditzar i per tant vam dedicar el temps que vam trobar convenient.
Fent un resum final d’aquestes converses, i sense entrar en detalls, les valoracions per a l’objectiu final del projecte, coincideixen amb les que vam treure de la reunió amb les especialistes de la USEE. El projecte havia resultat profitós, i molts d’ells havien notat canvis en positiu. 

Per aconseguir un bon procés d’E-A, és tan important el professor com l’alumnat, per això trobo, que aquestes converses privades amb els diferents alumnes, ha fet més profitós aquest final de projecte. Els nous models educatius emfatitzen el paper de l’alumnat en el seu procés. La seva implicació és fonamental per assolir els resultats esperats. Malgrat això, el paper del docent no ha de perdre importància, sinó que tant un com altre han de ser indispensables per a la consecució de l’èxit, compartint la responsabilitat. En aquest sentit l’alumnat s’ha sentit partícip i valorat en la seva opinió, se li ha permès analitzar les fortaleses i debilitats del seu propi procés d’aprenentatge i de les activitats en general, ha pogut suggerir elements de millora i ha revisat amb el professional els processos d’avaluació i els resultats aconseguits.

sábado, 5 de diciembre de 2015

AUTOVALORACIÓ BLOG

Tal i com la nostra consultora de pràctiques ens ha demanat, intentaré fer una entrada breu valorant el blog i les diferents entrades fetes fins al moment.Per fer-ho, intentaré seguir les sis competències de la rúbrica d'avaluació continuada d'aquesta segona PAC: 

En referència a la primera, tal i com també em va comentar la consultora en l'última revisió, és la que més havia descuidat fins al moment. En aquestes últimes entrades que he anat afegint i que faré, he intentat tenir-la més en compte. Aquesta competència, la destacaria com la més fluixa en el meu blog.

En referència a les altres competències, en destacaria de forma positiva la que té a veure en la capacitat per elaborar, implementar i i avaluar projectes d'intervenció psicopedagògica; la que parla sobre el comportament ètic amb les persones, institucions i pràctiques professionals; i la que es refereix a l'anàlisi i descripció de les realitats complexes i els seus aspectes clau. Trobo que aquestes tres, les he anat plasmant en les diverses entrades fetes al blog, tot i que, en totes elles no sempre hi surtin tots els elements. 

Per acabar, situant-me en la quarta competència, crec que, tot i que potser no queda reflectida de forma escrita, cosa que en el pla de treball de la PAC 1 si que ho vaig fer, el missatge si que arriba, i es pot llegir entre línies aquesta justificació del model escollit i l'anàlisi del treball en un context col·laboratiu de la meva psicopedagoga de referència al centre.

Fase 3. REUNIÓ AMB PROFESSIONALS USEE



Objectius específics:  1. Recopilar i analitzar totes les valoracions conjuntes fetes després de cada sessió. 2. Valorar la consecució dels objectius clau del projecte i la possible continuïtat en l’aplicació d’aquest.


Un cop acabada ja la fase 2 dedicada a la intervenció més directa i la posada en pràctica de les activitats plantejades, entro en la fase 3, l’última d’aquest projecte, però no menys important.

Em vaig aconseguir reunir amb la psicopedagoga i les altres professionals de la USEE a la vegada, així vaig creure que se’n podria treure més profit de la reunió. Elles primerament ja van reunir-se per comentar les seves sensacions i el meu projecte, per tal, de poder també aportar més coses en aquesta reunió.

Al final de cada sessió, com he anat comentant ja fèiem un intercanvi d’idees, d’impressions, i a més, jo omplia una graella que vaig crear a l’inici, per tal de recopilar informació rellevant que més tard, en aquesta fase em podria servir.  


Aquesta trobada va ser molt interessant, es va parlar de tot el procés i de les diferents activitats, també es va parlar dels canvis que s’havien observat amb aquest grup i el trencament de certes dinàmiques entre alguns companys que no havien afavorit fins al moment. Em van comentar, que aquest ambient més positiu, tot i no ser sempre ideal, i que els miracles no existien, i menys amb poc temps, l’havien notat en altres moments amb els que elles treballaven. La psicopedagoga, va comentar, tal i com ho havia dit als alumnes, en l’última sessió de la relaxació, que s’estaven plantejant el poder anar fent alguna activitat d’aquest tipus per no perdre el camí que s’havia iniciat (dins del que ja portaven treballant sempre) i així donar-li una continuïtat al projecte.

Com podreu imaginar, també van fer crítica constructiva de la meva actitud davant de certes reaccions, d’alguna activitat, i de la meva estada al centre en general durant tot el període. Aquestes crítiques les vaig agrair molt, ja que és el millor dels aprenentatges, i més en un moment en que estàs creant les primeres bases i experiències com a psicopedagoga. 


En referència a la psicopedagoga, he pogut anar observant d’ella les diferents tasques que duia a terme en el centre, seguint el que seria el perfil d’un psicopedagog dins del context escolar. Prenent com a referència les funcions que es van limitar a una reunió  l’any 1954, feta per la APA (Asociación Psiquiátrica Americana), en puc destacar: el desenvolupament de medis per facilitar l’aprenentatge i l’ajust a tots els nens, l’ajuda a identificar als nens amb necessitats educatives especials i la següent col·laboració amb els professionals per tal d’elaborar projectes educatius individuals, i, col·laboració amb els tutors en l’establiment dels plans d’acció tutorial i l’avaluació de l’alumnat amb mesures complementaries efectives. 

martes, 1 de diciembre de 2015

Fase 2. RELAXANT-NOS ENS SENTIM MILLOR



Objectiu específic: Treballar en la consciència sobre la necessitat de no tolerar la violència.

Al començar la sessió els hi he explicat que seria l'última que faríem de treball conjunt. La veritat és que al escoltar això no els hi ha agradat, de fet, la meva sensació final, abans de parlar concretament amb ells, també és aquesta, de que realment les activitats s'han aprofitat, i que d'elles s'han pogut extreure coses molt bones, en això, també incloc les sessions que no han anat tan bé, ja que aquestes també han servit.
La psicopedagoga, els ha fet un comentari així en general, de què estudiarien la idea de seguir fent aquestes activitats de tan en tan, ja que ella també havia vist que havien funcionat i que s'estaven donant resultats.
Però bé, he demanat que es concentressin i que aprofitéssim l'última sessió. Els he presentat l'activitat, i els he posat el visionat del vídeo/audio. Aquesta activitat no ha durat més d'uns deu minuts. Al principi feia gràcia veure com tots estaven pendent de tenir oberts els ulls, per controlar-se els uns als altres i inclús intentar molestar-se entre ells. Podria haver anat a més, però al veure que la psicopedagoga i jo mateixa també ho estàvem fent, s'han anat endinsant en la relaxació i han desconnectat dels companys. (És cert, que jo de tan en tan els anava observant de manera dissimulada).
A l'acabar l'activitat, s'ha creat un clima perfecte, tots estaven molt tranquils i ha estat un moment idoni per poder parlar. La idea inicial era que en aquest moment fossin els alumnes que expliquessin altres tècniques que feien servir ells per relaxar-se, etc, però s'ha creat un debat/reflexió sobre les diferents activitats i el que havien pogut veure dels canvis ocasionats entre ells.
Aprofitant que aquesta és l'última reflexió de la Fase 2, m'agradaria destacar que aquestes activitats han volgut seguir un model basat en l'aprenentatge experimental (Chikering, 1977), és a dir, s'han volgut crear canvis en els judicis, sentiments, habilitats d'una persona, en motiu d'haver participat en una sèrie d'esdeveniments (activitats). Jo com a professional (psicopedagoga), he volgut crear escenaris formatius d'experiències concretes, les he observat, n'he extret conclusions i les he volgut experimentar activament.
SENSACIONS: Marxo molt satisfeta en l'última sessió, i més concretament de la reflexió i debat que s'ha creat al final. Al sortir de la sessió m'he quedat xerrant una estona amb la psicopedagoga. En cada sessió ho fèiem per fer-ne 20 cèntims del que havia passat, i  jo després omplia una graella senzilla de valoració, (algunes vegades també ho feia durant la sessió), però aquesta vegada la conversa ha anat a més i hem valorat els canvis positius què havíem percebut d'aquests dies.

domingo, 29 de noviembre de 2015

Fase 2. JOC DE ROLS (2)



Objectiu específic: Treballar en l’empatia dels iguals, per fer-se conscient d’altres individualitats.

Després d’aquella sessió que vaig dur a terme fa unes setmanes, i que vaig sortir-ne disgustada, he cregut en la possibilitat de tornar a presentar-la i parlar del que va passar aquell dia. La veritat és que ells ho havien oblidat del tot, si que eren conscients que no la van poder acabar, però ningú ha estat capaç de donar-me motius concrets de perquè va passar allò. He intentat indagar si és que la trobaven avorrida, o que no l’havien entès, però no hi havia cap motiu concret, simplement que en aquell moment una cosa va portar a l’altre i es van descontrolar. 
La he tornat a presentar, hem tornat a escollir tres representants (diferents dels de l’altre dia) i els he donat la targeta de la nova situació (segona situació: LA JAQUETA ERA NOVA) per poder explicar‘ls-hi i guiar-los una mica en la representació. Aquesta vegada, ha funcionat força millor, és cert que ha costat, i potser no s’han posat molt en el paper, ho han representat més com si fossin unes altres persones a qui els hi passés, però ja m’ha servit, ja que lo important ha estat la valoració del després i com els observadors han destacat coses interessants de la representació. Com ens ha donat temps, i hi havia altres alumnes que deien que volien fer d’actors, hem fet una nova situació que tenia preparada (tercera situació: TREBALL EN PARELLES”). Aquesta última l’hem feta més ràpida perquè ens donés temps, però com ja coneixien la dinàmica ha calgut menys explicació i han anat més sols.
SENSACIONS: El primer aprenentatge que n’he de treure és que el tracte amb aquest alumnat és totalment imprevisible, i que, moltes vegades, de la manera com actuen, té més a veure amb el moment i la situació d’un dia concret, i no tant amb com tu has pogut preparar més o menys una activitat. De totes maneres, de cara a reflexions finals, segurament que aquesta activitat necessiti algun canvi en la manera de reformular-la i presentar-la.