domingo, 31 de mayo de 2015

CONCLUSIÓ FINAL PRÀCTICUM I



El final d'un inici...
Serà una tasca complicada haver de resumir tot el que he viscut i he sentit durant tot el període de pràctiques, però aquí també hi recau el repte de poder fer-ho.

Com tots ja sabeu, les meves pràctiques les he dut a terme en una USEE d'una escola de Barcelona. Mai fins el moment havia treballat amb alumnat que es troba en l'adolescència, i menys encara, amb alumnat d'aquestes característiques. A nivell personal me'n porto moltes experiències i reflexions, crec haver aconseguit tenir una visió general del que es treballa en aquestes unitats, i de les feines i responsabilitats que en té la psicopedagoga. Enfocant-me cap al pràcticum II, estic convençuda que en podré aprofundir, seguir aprenent i modificant els meus punts de vista i idees inicials.

M'agradaria destacar un dels sentiments amb els que marxo, i és la idea de la inclusió a l'aula. És cert que hi ha hagut forces moments en què no ho he vist clar, i crec que aquesta no hi és present en la seva totalitat, és una tasca força complicada, però em quedo amb les sensacions d'haver viscut forces situacions, en les que els alumnes de la USEE, senten formar part del grup de companys i aquests a la vegada senten que aquest alumnat hi forma part.

Per acabar, m'agradaria introduir la meva futura intervenció. Aquesta m'agradaria enfocar-la cap a un aspecte que durant tot el blog he volgut destacar, i que a més, és el centre d'aquesta conclusió final, i és la importància de la inclusió d'aquest alumnat a l'aula, i el treball de la diversitat amb tot l'alumnat de la ESO, essent un punt imprescindible en aquesta escola degut a la presència de la USEE. Hi ha força feina feta, però les sensacions em porten a pensar que es poden fer nous passos endavant.

miércoles, 27 de mayo de 2015

TRASTORNS DE CONDUCTA (TC)

Un dels trastorns que es troben a les USEE, són els trastorns de conducta. Aquests, moltes vegades, al no ser específics i al no destacar-se tan fàcilment de forma visual, queden relevats a un segon terme, però tenen tanta importància com els altres trastorns.

Qui són els alumnes amb trastorn de conducta?

Segons Rodríguez-Sacristán (1987) són alumnes que tenen "un conjunt de comportaments, de formes d'actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar las normes socials acceptades". 

Segons la OMS són "els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o retador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l'edat de l'individu afectat i les característiques de la societat en la que viu".

Partim de la idea de que els trastorns de conducta no són una entitat clínica constituïda. Manifesta una dificultat de maduració emocional i de créixer com a persona.  Els trastorns de conducta són la manifestació objectiva d'un suposat patiment psíquic de naturalesa específica. 

En la següent pàgina web que us facilito, es poden trobar:

1. Els factors protectors i de risc d'aquest alumnat.
2. Els àmbits d'intervenció i estratègies (a nivell de l'alumnat,  del professorat i de les diferents estructures)

enllaç: http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_trastorns_conducta.htm#ALUMNES%20AMB%20TRASTORN%20DE%20CONDUCTA


martes, 19 de mayo de 2015

REUNIÓ SEETDIC (2)

Reunió amb professional del SEETDIC
Aquesta és la segona reunió que tinc la sort de poder assistir, i com ja vaig explicar a la primera, en aquestes trobades es fa el seguiment d'uns dels alumnes de la USEE que crea més dubtes i incerteses. En l'última trobada es van decidir uns certs passos, però aquest alumne aquest trimestre ha demostrat fer un canvi en positiu, i el plantejament de de cara a l'any vinent, és intentar tornar a afegir al seu horari escolar el màxim d'hores a l'aula, i el mínim fora del grup classe i per tant a l'USEE.
La psicopedagoga i els altres assistents formulen unes sensacions que tenen i que volen posar-hi nom. En conjunt creuen que la família d'aquest nen té rebuig cap a ell, incloent els seus germans més grans. La mare està arribant a l'extrem i es mostra força derrotista. La família, ha apuntat a aquest nen a un casal/tallers al qual va cada tarda des de que surt de l'escola fins la nit, la idea que fan arribar és sincera, el fet d'intentar desconnectar el màxim d'hores d'ell.
El professional del SEETDIC proposa la idea de la teràpia familiar, ja que, encara que el nen estigui patint uns canvis en positiu, els pares ja no ho veuen, i aquest és el context que menys pot afavorir a l'alumne. Proposa a la tutoria reunir-se amb els pares i sempre amb molt de tacte plantejar el fet de demanar ajuda com a família, aquesta teràpia tant ajudarà a reorganitzar, com en l'acompanyament del patiment que aquests demostren.

SENSACIONS: He notat aquella impotència i aquella incertesa que jo tinc a vegades amb el meu alumnat i els seus pares. Tu intentes confiar en ells, els hi dones moltes oportunitats, veus els canvis i t'agafes a aquests per seguir animant-lo i anar avançant, però, aquests canvis moltes vegades al plantejar-los als pares, no els veuen, no els hi donen importància o tens la sensació que han llençat la tovallola.

lunes, 11 de mayo de 2015

TALLER BRICOLATGE (2)





Treball amb tot l’alumnat USEE


Ja fa forces dies que van iniciar el taller de la nòria, i he anat assistint en aquesta hora de treball més d’una vegada. Em segueix despertant molta curiositat aquesta hora amb gairebé tot l’alumnat USEE, és un espai molt seu, on les dinàmiques i relacions entre ells veig que estan força marcades i estipulades. Cada un cobra el seu paper, el mandrós, el graciós, el que intenta tenir-te contenta en tot moment, el treballador però que va per lliure, el que necessita cridar l’atenció en tot moment ficant-se amb cada un dels seus companys... Són tan diferents, i a la vegada tan iguals. 

SENSACIONS: Cada vegada, em sento una més a la USEE, agafo iniciatives i estic més còmoda, he entrat a la dinàmica, i ja no se’m fa estrany. A més, els propis alumnes d’aquesta unitat, ja no em veuen com la noia de pràctiques, em veuen com una més i això em permet tenir un tracte diferent amb tots ells.