domingo, 26 de abril de 2015

FESTA CONJUNTA TOTA L'ESCOLA


Festa Sant Jordi

En aquesta escola el dia de Sant Jordi, és un dia molt important i es prepara una gran festa organitzant-la amb forces dies d’antel·lació. És una festa oberta als pares, i a part de paradetes de llibres, roses… es fan actuacions des dels més petits de P-3, fins als més grans de 4t d’ESO. En aquest cas, els alumnes de la USEE, realitzen la seva actuació, conjuntament amb el seu grup classe de referència, i no fan cap representació per separat. És cert, que alguns dels alumnes de la USEE no van voler participar-hi, però això també va passar amb altres alumnes de la ESO. 

SENSACIONS: Són en aquests moments on veig que realment aquest alumnat està dins i segueix un grup classe què és el seu. Tot i què els companys coneguin les seves mancances, a l’hora d’alguns assaigs vaig veure com s’anaven donant indicacions els uns als altres, inclús, els alumnes de la USEE indicaven i donaven la seva opinió sobre certs canvis i eren escoltats com qualsevol altre. 

En d’altres moments, aquesta sensació d’inclusivitat no la percebo i se’m creen dubtes! Seguiré observant i experimentant sensacions!

sábado, 25 de abril de 2015

REUNIÓ DE CICLE (2)

Segueixo assistint a totes les reunions de cicle de la ESO, en elles es parlen molts aspectes d'organització a nivell general, i també s'aprofiten perquè la psicopedagoga pugui resoldre algun dubte del professorat a nivell d'algun alumne de la USEE. Ja siguin dubtes d'organització, de les feines i plans individualitzats que tenen, de les hores que aquests nens poden estar amb ells a les classes, ... tot i què, es nota que la USEE és una unitat que funciona a l'escola des de fa ja uns anys, ja que tots hi estan molt familiaritzats, i agafen ràpid els canvis i les rutines que s'hi van establint en ella. En aquestes estones que es parla de la USEE, també serveix per donar-se suport uns mestres amb els altres, per si hi ha hagut algun conflicte, parlen obertament amb la psicopedagoga per demanar ajuda en certs moments...

SENSACIONS: Tenir aquest alumnat a l'aula, sense un vetalldor, o mestre de suport, és una tasca que moltes vegades es presenta complicada pel professorat. L'ambient que pot arribar a respirar-se a l'aula en certs moments, pot cremar al professorat, però també és cert, que observo l'experiència de tots ells, observo què ja tenen força recorregut fet, i que els ajuda a portar millor les situacions, que a mi, moltes vegades segueixen sorprenent-me. Trobo què és molt important aquest espai que a vegades es fa servir a les reunions de cicle, per posar en comú dubtes o simplement opinions.


TREBALL EN GRUP REDUÏT A LA USEE (2)



Aquesta vegada treballàvem llengua castellana amb tres nens de la USEE, vam fer el text descriptiu a partir d’unes imatges d’un autor, Gonsalves, primer vam veure diferents il·lustracions d’ell i les vam anar comentant en veu alta, el que es tractava és què fossin ells els que participessin, i que sense donar-se compte, descrivissin aquelles imatges tan interessants. Vam fer un concurs per escollir les més bones, i després van poder escollir ells la il·lustració que volien descriure (lògicament, no es van posar d’acord a la primera). Vam fer servir els ordinadors, per tal, també d’anar treballant les eines que aquest ofereix, i les accions com afegir imatges a un text, guardar, baixar d’internet informació, fer ús del drive... El treball va sortir força bé, tot i què un dels tres es va despenjar força i no va voler fer res...

A la mateixa aula treballant, estava una altre educadora amb un nen. De cop i volta, aquest, va començar a cridar, a no voler fer res, a insultar a l’educadora, a llençar coses, a córrer per la classe... finalment es va calmar, tot i què no va seguir treballant. 

SENSACIONS: Em va sorprendre molt veure com aquesta situació produïda a l’aula, mentre els altres tres treballaven, no els hi afectava en absolut, és més, ni se’l van mirar, ni els va sobtar, ni es van immutar pels crits. En contra, jo estava nerviosa i em va costar força concentrar-me i obviar el que estava passant al meu voltant. 

martes, 21 de abril de 2015

Què és el CSMIJ?

El CSMIJ és un servei sanitari destinat a proporcionar assistència ambulatòria especialitzada en salut mental a la població infantil y juvenil. Els equips que presten aquesta atenció són multidisciplinars i estan formats per psiquiatres, psicólogs/es, traballadors/es socials i personal d'enfermeria, entre altres. 
Qué ofereix el CSMIJ?
  • Diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients.
  • Atenció i orinetació a les famílies.
  • Recolzament a l'atenció primària sanitària per la detecció i assistència dels trastorns mentals.
  • Coordinació amb els serveis sanitaris, educatius, socials i judicials per donar una resposta adequada a les característques de la salud mental en la infància i l'adolescència.
  • Aplicació de diferents programas assistencials: Programa d'atenció als trastornos mentals greus (TMG), Programa d'atenció al trastorn de la conducta alimentària, Programa Salud i Escola, Programa de recolzament a les residències de la DGAIA.
  • Participació en activitats dirigides a la prevenció de la malaltia i desenvolupament de funcions de promoció de la salut menta. 

PER INFORMACIÓ MÉS GENERAL

http://www.salutmental.org/

lunes, 20 de abril de 2015

TREBALL INDIVIDUALITZAT A L’AULA (2)

Treball individualitzat a l’aula ordinària amb dos alumnes de 4t ESO


Segueixo entrant a treballar a l’aula de forma individualitzada amb diferents alumnes de la USEE, ells ja em comencen a conèixer i per tant, ja m’esperen impacients. De ben segur, que aquestes ajudes són essencials, ells es deuen sentir més útils, segurs, i arriben a confiar en ells, veient que poden anar avançant i realitzant feines, tot i què siguin preparades específicament per ells.


Quan entro a la classe de 4t ESO treballo amb dos alumnes, un d’ells té mobilitat reduïda, fa servir un caminador per caminar i treballa amb una taula adaptada. De totes maneres, em sorprèn molt positivament l’autonomia que té al fer les coses bàsiques com, fer servir la calculadora, escriure, agafar els objectes de la motxilla... Es veuen les dificultats, però ell s’hi esforça molt intentant superar els obstacles. La relació entre aquests dos alumnes és molt bona, i això en moments em crea dificultats, ja que si un no en té ganes, l’altre es contagia, i deixa de treballar. A més, els dos intenten absorbir-me al màxim, tot i què jo divideixo força les ajudes, i les ofereixo en aquells moments en que realment veig que sense elles no poden avançar, el que realment intento, és que certes feines puguin realitzar-se amb poques indicacions. 


SENSACIONS: Al igual que els alumnes, jo també els vaig coneixent més a ells, començo a tenir estratègies per saber què és el que realment necessiten, i per tant, que no em prenguin el pèl. Començo a veure en quins moments millor frenar, i canviar d’activitat, per tal de no desembocar a un problema o situació desafortunada. Em sorprenc del que m’estan arribant a omplir amb tan poc temps.